Soc un amant de la muntanya i com tothom tinc moments i moments. Aquests moments seràn els moments de passejar per les muntanyes que és magnific i dona molt de si. Des de observar les diferents vistes o els diferents colors que et pot obsequiar en el pas de racons idíl·lics en qualsevol de les caminades, a escoltar el refilar dels ocells, el bufar del vent, o simplement els instants de silenci...
Xino xano, o a poc a poc, vaig passejant pels diferents camints seguint el traç o obrint pas a nous terrenys encara desconeguts per a mi, aquest camí que m'ha d'ajudar amb el nou camí d'aquest blog i que pas a pas aniré avançant... sense perdre el nord de vista.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
M'encanta la teva filosofia i la comparteixo completament... però si us plau, no ens facis creure que passeges tot xino-xano per les muntanyes, perquè això no s'ho empassa ningú! :-)
ResponEliminaHi ha dies i dies! Creu-te que ser anar xino-xano! i m'agrada de tan en tan fer alguna excursioneta caminant. De fet tinc pendent de penjar-hi la caminada de Viladrau (de font en font) que fa més de mig any que la vaig fer, i caminant!jejejeje!
ResponEliminaM'adapto a la gent amb el grup que vaig i sóc fidel amb ell/s fins al final (el Toni n'és testic a la m-M que vem fer, junts fins el final!) És una altre filosofia que la practico més de tan en tan i que també m'agrada.
Altres exemples són les excursions que faig a la neu, que penjo a l'altre bloc! (foquejant)